Però tot això ha canviat amb la societat “moderna”. Els coneixements han estat transferits a les grans indústries i la saviesa sobre les conserves ha quedat com una cosa nostàlgica patrimoni de les àvies. Ara ho podem comprar tot en flascons bonics i assegurances i acceptem de manera tàcita que aquestes capacitats ja no són necessàries. De nou perdem un element essencial en la nostra vida: el control sobre la nostra alimentació.
La conservació d’aliments és una habilitat important per a millorar l’autosuficiència personal i reduir les despeses en aliments. Especialment en el cas d’aliments vegetals, la conservació en flascons és un mètode efectiu i que està a l’abast de tots nosaltres.
Si ens centrem en els aliments frescos, aquests solen tenir una vida útil curta, i en molts casos acaben malgastant-se. En *Esbioesfera sabem que la majoria de les persones que realitzen les nostres formacions ho fan principalment per dos motius: Perquè senten la necessitat de conservar els excedents d’aliments i perquè desitgen augmentar la seva confiança sobre el procés per a evitar intoxicacions.
El gran avantatge de la conservació en flascons és que ens permet prolongar la vida útil dels aliments, cosa que significa que poden emmagatzemar-se per més temps i tenir-los disponibles sempre. A més, pots controlar els ingredients i assegurar-nos que no continguin conservants i altres químics nocius per a la nostra salut.
Hi ha diferents tècniques de conservació d’aliments en flascons com les concentracions fortes, la congelació, l’assecatgege, el fumat, l’àcid o la fermentació. A més, podem afegir tècniques de preservació com l’esterilització i la pasteurització. Cada tècnica té els seus propis avantatges i desavantatges, i és important conèixer-les per a triar la més adequada per a cada tipus d’aliment.
Les concentracions fortes com el sucre o la sal garanteixen, gràcies a l’elevada pressió osmòtica, que no poden desenvolupar-se bacteris o fongs nocius. La congelació, l’assecatgege i el fumat es basen a restar capacitats als microorganismes a reproduir-se, un mitjançant el fred intens, l’altre per l’eliminació de l’aigua essencial que necessita qualsevol ésser viu i el tercer afegint compostos tòxics i antibacterians (àcid acètic i *ciclohexenoacético, aldehids i èsters) que es produeixen quan el fum entra en contacte amb els aliments. La conservació amb àcid és també molt emprada gràcies a la impossibilitat de viure (o molt difícil supervivència i reproducció) dels microorganismes amb pH per sota de 4. La fermentació, en canvi, utilitza bacteris i fongs per a convertir els sucres presents en aliments en àcid làctic o alcohol. Aquesta tècnica és adequada per a aliments amb un alt contingut de sucres, com les fruites, i ajuda a preservar el seu sabor i nutrients, així com a produir nous sabors i nutrients a través de la fermentació. A més, la fermentació és una tècnica molt antiga i àmpliament usada en moltes cultures, com la producció de Kimchi a Corea, Sauerkraut a Alemanya i Pickles als Estats Units.
Finalment, l’esterilització és una tècnica de conservació d’aliments en flascons que consisteix a sotmetre els aliments a altes temperatures durant un període prolongat per a destruir tots els bacteris i fongs presents. A més, en realitzar l’esterilització en flascons hermètics, s’evita el contacte amb l’aire i l’entrada de nous bacteris, prolongant la vida útil dels aliments.
I bé? És important l’art de la conservació dels aliments per a la nostra resiliència personal? Si ens anem a la definició, aquesta ens diu que es tracta de la capacitat d’una persona d’adaptar-se i recuperar-se de situacions difícils o adverses, mantenint el seu equilibri emocional i el seu benestar psicològic i que es compon de diverses habilitats i recursos interns, com la capacitat d’enfrontar i processar les emocions negatives, la capacitat de veure el costat positiu de les situacions, la resiliència emocional i el bon maneig de l’estrès. En enfrontar-nos al procés i els riscos que implica la conservació dels aliments, entrenem aquesta capacitat d’assumir la incertesa i augmentem la nostra autoestima en aconseguir l’objectiu. I és que, quan som capaços de generar una transformació en el nostre entorn més essencial (transformar els aliments en un recurs perdurable), ens sentim satisfets i això té com a conseqüència que la nostra resiliència augmenti.
Com diu Alice *Waters: “Conservar els aliments és una habilitat essencial per a qualsevol persona que vulgui ser autosuficient i tenir un control sobre el seu subministrament d’aliments. La conservació dels aliments és un art i una ciència que requereix habilitats, tècniques i coneixement”.
EL NOSTRE CURS D’ELABORACIÓ DE CONSERVES ARTESANES I FERMENTATS