La mel és un recurs alimentari ancestral amb un gran valor des del punt de vista de l’autosuficiència per una raó senzilla: És una manera simple d’obtenir una font d’energia ràpida i amb propietats antiinflamatòries i antioxidants, tal com revelen alguns estudis. Milers i milers d’abelles treballen incansablement per generar un líquid viscós i deliciós per alimentar les seves cries. Els humans hem aprofitat aquesta capacitat per beneficiar-nos i aconseguir unes calories extra a la nostra alimentació.
Així, els orígens de l’apicultura es remunten fa milers d’anys a les antigues civilitzacions d’Egipte, Grècia i la Xina. Aquestes primeres cultures van reconèixer el valor de les abelles i els seus productes i van desenvolupar mètodes per capturar abelles silvestres i mantenir-les en ruscs. Amb el temps, la pràctica de l’apicultura va evolucionar i estendre’s per tot el món, amb diferents cultures desenvolupant els seus propis mètodes i tècniques únics. A l’Europa medieval, els monestirs van jugar un paper important en el desenvolupament de l’apicultura, i els ruscs d’abelles es van mantenir sovint als jardins monàstics.
Les abelles són molt més rellevants del que ens pensem. La producció d’aliments a escala mundial i la biodiversitat terrestre depenen en gran manera de la pol·linització, un procés natural que permet que es fecundin les flors per donar fruits i llavors. Un 75% dels aliments que consumim depenen de la pol·linització.
Les abelles, i d’altres insectes com les papallones i els borinots, són els grans responsables d’aquest procés i, no obstant això, les seves poblacions disminueixen a passos de gegant. Entre els factors que amenacen els pol·linitzadors hi ha deteriorament dels hàbitats, les pràctiques de l’agricultura industrialitzada, com els monocultius (menys disponibilitat i diversitat d’aliment per a aquests insectes), l’ús de plaguicides, espècies invasores i els impactes del canvi climàtic.
A Europa el 37 % de la població d’abelles disminueix constantment, un clar exemple que el model agroalimentari predominant. Aquest ús de productes tòxics per a les abelles i dels riscos dels actuals dels plaguicides ens fa pensar en l’adopció de models d’agricultura i apicultura ecològica com a l’única via per a una producció respectuosa amb tots els habitants del planeta.
Avui en dia, l’apicultura familiar s’ha convertit en una activitat que ha guanyat molta popularitat, sobretot els darrers anys, ja que garanteix una producció sana i sostenible, protegeix el sòl, l’aigua i el clima, promou la biodiversitat, no contamina el medi ambient amb productes agroquímics ni transgènics i respecta la salut de les persones.
Tot i això, les persones que se senten atretes per la possibilitat de produir la seva pròpia mel poden tenir la percepció inicial que es tracta d’una cosa molt fàcil: les abelles surten a volar i després només cal anar a recollir la mel amb un bon vestit anti-picades. Tenir ruscs requereix certs coneixements i cures essencials per garantir la seva salut i productivitat:
1. Coneixement bàsic de l’apicultura: la biologia i el comportament de les abelles, així com les regulacions i les lleis relacionades amb l’apicultura.
2. Selecció de la ubicació: un factor crític.
3. Elecció dels ruscs: tipus, manteniment i cost.
4. Adquisició d’abelles segons la ubicació i les condicions climàtiques.
5. Manteniment i cura dels ruscs per verificar-ne la salut i la productivitat.
6. Processament curós de la mel: l’extracció, la filtració i l’embotellament. La venda o el consum personal.
Conclusió: Tenir ruscs d’abelles i produir mel familiar és una activitat gratificant i rendible, però cal tenir una sèrie de coneixements que podràs aprendre en el nostre CURS D’APICULTURA ECOLÒGICA