Conreant la terra per a sembrar la resiliència
Saber conrear els teus propis aliments és un pilar fonamental de l’Autosuficiència perquè sense ells no és possible la subsistència.
No fa tants anys, aquests coneixements formaven part de la nostra comunitat, del nostre cercle més pròxim i era fàcil tenir a algun familiar, veí o conegut agricultor. Però amb el pas del temps i la “modernitat” hem transferit aquests coneixements i capacitats a persones i empreses molt allunyades de nosaltres.
S’estima que una ciutat mitjana necessita 400 tones d’aliments al dia i que només el 3% de la població activa es dedica a l’agricultura. Això ha estat possible gràcies a una font que fins fa poques dècades pensàvem que seria infinita: el petroli. Però sobre això ja tractarem en un altre contingut.
Ara bé, no hem de caure en el romanticisme o la falsa imatge en la qual llançant unes llavors en una fèrtil terra brollaran plantes exuberants carregades de fruites i verdures, quin verger del paradís i només haurem d’allargar la mà com el Cèsar en l’acròpoli.
El cultiu de la terra amb l’objectiu de l’autoproveïment personal i familiar no està exempt d’esforç.
En Esbioesfera hem calculat que són necessaris de 500 a 800 metres quadrats de terra cultivable i en bones condicions per a produir les verdures i llegums necessàries per a una família de 4 membres. I un tros d’aquestes dimensions no és gens menyspreable. Es necessita una dedicació en el que el temps és un element que avui dia escasseja en el nostre ritme frenètic del dia a dia. Compromisos, nens, aficions, fer esport, un treball laboral estressant, són uns quants elements que no podem deixar de costat com si res.
Gràcies a la nostra experiència podem demostrar que el temps que passem conreant la terra per a l’obtenció d’aliments sans i saborosos és proporcional als coneixements que un disposa. El “mètode” que utilitzem a Esbioesfera, basat en bancals profunds i elevats per a després deixar en repòs la terra, juntament amb altres tècniques procedents de l’agricultura regenerativa, aconsegueixen disminuir la quantitat de temps que hem d’invertir i proporciona espai per al creixement personal.
A més, dedicar un temps de la nostra vida a la producció dels nostres aliments és, sens dubte, una fuita del ritme frenètic del dia a dia i una oportunitat per a connectar-se amb la naturalesa. A través del cultiu, aprenem sobre els cicles de la vida i la importància de la sostenibilitat, la qual cosa ens porta a una vida més plena, satisfactòria i més lenta.
Però reconeguem que no és gens fàcil disposar de la possibilitat de conrear 500 metres quadrats. Això ens allunya del nostre objectiu de ser més resilients? La resiliència és un camí, no és una cosa quantificable, és l’actitud amb la qual som capaces d’enfrontar-nos a les dificultats amb bon estat d’ànim i una visió positiva.
El cultiu de la terra entrena aquestes facultats, ens obliga a reflexionar sobre el cicle de la vida i l’obtenció d’un fruit amb el qual ens volem alimentar. Per tant, no és tant disposar de terra cultivable, sinó dels coneixements que ens capaciten i ens fan conscients de la nostra fortalesa. Uns pocs metres quadrats o amb unes jardineres a la nostra terrassa són suficients per a iniciar el camí cap a una resiliència amb el poder transformador que a vegades tant necessitem.